15. LA CASA D’ÀUSTRIA, UNA MONARQUIA UNIVERSAL (S. XV – XVII)

FERRAN SÁNCHEZ

dijous de 19:00 - 21:00 h.

CALENDARI

octubre de 2021 / juny 2022

IDIOMA

català

Category
Història

El 1579 Felip II es postulava com a rei de Portugal escrivint que “el juntarse los unos reynos y los otros no se consigue por ser de un mismo dueño, pues aunque lo son los de Aragón y Castilla no por eso están juntos; sinó tan apartados como lo estaban cuando eran de dueños distintos”. Tranquil·litzava així els recels dels portuguesos per un nou rei estranger, però també definia la monarquia hispànica com un conjunt de senyorius amb les seves pròpies institucions i tradicions jurídiques, que solament compartien el mateix sobirà. Eren governables així tants regnes? Per saber-ho, farem una història política dels temps del renaixement i del barroc.

 

BLOC 1. TANTO MONTA? (1469-1516)

  • La crisi de la Baixa Edat Mitjana a Catalunya i a Castella 
  • Valladolid, 1469: Un matrimoni il·legal entre cosins desconeguts amb falsa butlla papal de dispensa.
  • Ferran el Catòlic, príncep maquiavèl·lic o “desnacionalitzador” de Catalunya?. 
  • Una unió dinàstica entre regnes desiguals. Croada contra Granada!
  • La inquisició, l’únic tribunal amb jurisdicció sobre tots els regnes. 
  • Els instruments de la política dinàstica: els matrimonis i  els terços.
  • Conèixer el mapa europeu del Renaixement. Les Guerres d’Itàlia

 

BLOC 2. IMPERI

  • L’herència (diversa i dispersa) de Carles de Gant (1517-1556)
  • Una reina que no era boja, un marit ambiciós i les revoltes dels comuns.
  • Els instruments de govern: el viatge, la família, els consells. 
  • Qui va ser l’emperador Carles?: ni cavaller medieval ni precoç europeista.
  • Els adversaris: els prínceps reformats alemanys, el rei de França i la llarga ombra de la Sublim Porta. 
  • L’Escorial era el germà de pedra de Felip II (1556-1598): ni “dimoni del Migdia” ni príncep renaixentista
  • Falcons i coloms a la cort de Felip II.
  • Les conclusions del concili de Trento i les guerres de religió.
  • Plantar una filla a Flandes: les XVII Províncies, el “Vietnam” de la monarquia hispànica. 
  • El gir atlàntic: els misteris de la princesa d’Èboli, les “alteracions d’Aragó”, i una reina verge.
  • Aturar (de moment) el conflicte religiós europeu: “París bé val una missa”

 

BLOC 3. DECADÈNCIA

  • A Felip III… “me lo han de governar” (1598-1621)
  • El duc de Lerma: corrupció, màrqueting polític i  Raó d’Estat.
  • Pirates, bandolers, moriscos i bruixes.
  • Felip IV, el rei planeta: temps de “reforma y reputación” (1621-1644)
  • Els arbitristes diagnostiquen decadència; els publicistes, “segle d’or”. 
  • Richelieu i Olivares, en comparació.
  • Una guerra que va durar trenta anys, instrument de l’absolutisme.
  • 1625, Annus Mirabilis de la monarquia. Un nou palau per al rei.
  • Court vs Country: “revoltes de la terra” per tota Europa
  • Les difícils corts de Catalunya i l’“Annus horribilis” de la monarquia (1640).
  • La “enmienda“: substituir Olivares per una monja (1645-1665)
  • La crisi successòria: matrimoni d’urgència i nou pintor de cort.
  • El “Perdó dels Catalans”, i el “millor rei que ha tingut Espanya”, segons Narcís Feliu de la Penya. 
  • Quan el sol es pon… i surt a França!
  • El rei encantat i la decadència… definitiva?