10. La difícil modernitat: una història contemporània d’Espanya i Catalunya

Ferran Sánchez

dijous 19:00 - 21:00 h.

CALENDARI

3 d’octubre 2019 - 18 de juny 2020

IDIOMA

català

Category
Història

Una revisió de l’evolució històrica d’Espanya i Catalunya des de 1766 a 1986 que no evitarà –gràcies a les obres de referència escrites pels principals historiadors que els han estudiat- els temes més agres. Però per la qual no solament desfilaran tirans i colpistes, sinó també somniadors i lluitadors de tota mena. L’objectiu, aconseguir una visió plural i crítica del nostre passat.

 

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

  • Un estat absolutista, centralista i militaritzat, que practica una economia mercantilista que condiciona la seva política exterior. Una il·lustració dèbil i poc agosarada. Els motins contra el decret “de capes i barrets” (1766), com a símptoma. 
  • La política exterior espanyola davant la Revolució Francesa: de la “por de Floridablanca” al pragmatisme de Godoy. Les conseqüències de la pau de Basilea amb el Directori francès: Guerra amb Anglaterra, conxorxes nobiliàries entorn del príncep i política subsidiària de Napoleó.
  • Els esdeveniments de 1808 i les característiques de la Guerra del Francès: part de la nació, guerra irregular, conflicte civil i revolució en marxa. 
  • Que visquin les cadenes! Retorn i regnat de Ferran VII (1813-1833)

 

EL DIFÍCIL CAMÍ CAP A L’ESTAT LIBERAL

  • Els problemes polítics de la Regència de Maria Cristina de Borbó (1833-1839), a la recerca de suports contra els carlins.
  • La regència del General Espartero (1840-1843): el debat sobre el proteccionisme, els conflictes nascuts de la proletarització i els primers pronunciaments. 
  • La Dècada Moderada (1844-1854): un sistema lligat i ben lligat. El proteccionisme accelera la industrialització.
  • El Bienni Progressista (1854-1856) i les respostes a la vaga general de 1855. Entre les utopies de Cerdà i les colònies industrials. 
  • L’enfonsament definitiu del règim isabelí (1858-1868). Del “quinquenni unionista” a l’impacte de la secessió nord-americana 
  • Del Sexenni Democràtic (1869-1875) al retorn dels Borbons. Els instruments de la Restauració: carisma alfonsí, constitució eclèctica i pacificació
  • Les característiques de la Restauració: sobirania compartida i “rei soldat”, alternança pacífica i pactada, la corrupció electoral i el caciquisme.
  • Els crítics del sistema: el moviment obrer, el catalanisme polític i els independentistes cubans. El Desastre de 1898 
  • Les bases socials del sistema: La “febre d’or” burgesa entre palauets modernistes, Exposicions Universals (1888) i plaga de la fil·loxera.

 

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ

  • L’impacte del 98: regeneracionisme, intel·lectuals independents, projecció política del catalanisme, i messianisme militar.
  • Amb Alfons XIII s’acaba el civilisme de la Restauració: Fets del Cu-cut, llei de jurisdiccions i Solidaritat Catalana. Del “trienni gloriós” de Maura a la Setmana Tràgica i les seves conseqüències. El canvi de clima cultural: el noucentisme i la Mancomunitat. 
  • L’impacte de la Gran Guerra, la revolució russa i els projectes de pau: la “crisi sistèmica” de 1917. Del pistolerisme a l’Expedient Picasso. La dictadura de Primo de Rivera: polítiques, oposició i crisi. Era possible un retorn al torn?

 

SEGONA REPÚBLICA

  • Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i les seves conseqüències. El sistema de partits i les polítiques del Govern Provisional durant el període constituent.
  • El bienni social-azañista (6/1931-11/1933): com s’encaren els problemes religió, agrari i territorial. Les oposicions a les reformes i les eleccions d’11/1933. Les polítiques del bienni radica-cedista (11/1933 a 2/1936).
  • La revolució d’octubre de 1934: escenaris, característiques, interpretacions i conseqüències. Les eleccions de febrer de 1936 i les mesures urgents del Front Popular.

 

LA GUERRA CIVIL

  • Com s’ha interpretat la guerra civil? Desentranyant la trama del cop i resultat del seu fracàs. Una comparació entre les “dues Espanyes”
  • Primera fase (juliol a novembre de 1936): el salt de l’estret i les operacions d’enllaç. Violències a la rereguarda, paper de l’església, experiments polítics i guerra de columnes.
  • Segona fase (novembre 1936 a abril 1937): la Batalla de Madrid. Per què Madrid pot resistir i com aquesta resistència va canviar la guerra. Internacionalització del conflicte i unitats polítiques estratègiques.
  • Tercera fase (abril 1937 a juliol 1938): Batalles del Nord i operacions de distracció. Guernica i els bombardejos sobre població civil. Els Fets de Maig de 1937 i les seves conseqüències. El primer govern de Juan Negrín.
  • Quarta fase (juliol 1938 a abril 1939): de la Batalla de l’Ebre a la rendició de Madrid. 

 

LA LLARGA NIT DEL FRANQUISME

  • El debat historiogràfic sobre la naturalesa del franquisme
  • La fase falangista (1939-1945). Iconografia falangista i repressió institucionalitzada. Una postura internacional pendent de la Segona Guerra Mundial. Els Borbons, de Lausanne a Estoril. L’oposició externa (l’exili) i la interna (el maquis). L’autarquia: racionament i estraperlo.
  • La fase nacional-catòlica (1945-1957). El canvi geopolític de 1945: de l’aïllament exterior a la integració occidental. El maquillatge del règim: Lleis Fonamentals i personal catòlic. Els valors socials del nacional-catolicisme. La triple crisi de 1956 i les seves conseqüències.
  • La fase desenvolupista (1957-1969). Un nou personal polític: els tecnòcrates de l’Opus Dei. El mite de la modernització durant els anys seixanta. Els cinc fronts opositors (obrers, intel·lectuals, universitaris, església i nacionalismes) empenten els polítics: Munich, 1962. Èxits i fracassos de la política desenvolupista: el cas Matesa i el nomenament del successor, com a símbols (1969). 
  • El tardo-franquisme (1969-1975). El govern monocolor i la lluita entre les “famílies del franquisme”. L’atemptat contra Carrero Blanco i les seves conseqüències. Arias Navarro, l’impacte de la crisi del petroli i la revolució dels clavells. 
  • La Transició. Teorització sobre les etapes i debat sobre el seu significat.