10. EMPERADRIUS I EMPERADORS: EL PODER A L’ANTIGA ROMA

En els temps republicans, la dona romana no tenia cap possibilitat legal de dur una vida pública, tot i que podia influir en la política a través del seu marit… o amant! Això va canviar a l’època imperial i les emperadrius van aconseguir participar en el poder de manera més directa. Aquest fou el cas de personalitats polítiques com Lívia Augusta, Messal·lina o Agripina, que van compartir la responsabilitat de regir l’Imperi amb els seus marits i els van exercir una benèfica influència.

1. Els precedents republicans
   – Estructura de la família romana: la diferència entre néixer noi o noia
   – El retrat de la dona tradicional: Lucrècia, Virgínia i Cornèlia, la mare dels Grac
   – El retrat de la dona alliberada: Servília, l’amant de Cèsar i mare de Brutus

2. Les dones de la dinastia d’August
   – Les dones preferides d’August: Àcia, la mare, i Octàvia, la germana
   – Lívia Augusta: el poder entre bastidors
   – Les dones més díscoles de la família d’August: les dues Júlies, la filla i la néta
   – La dissortada vida d’Agripina Major, esposa de Germànic i mare de Calígula
   – Calígula: un regnat breu, però fecund en matrimonis
   – La vida dissoluta de Messal·lina i la passió de Claudi per les dones
   – Les ambicions polítiques d’Agripina Menor, la mare de Neró

3. La dissort de les emperadrius Flàvies
   – Vespasià i Tit, experts en tenir amants amb discreció
   – Domicià i l’assetjament sexual de les dones de la seva família

4. La discreció de les emperadrius Antonines
   – Plotina, esposa de Trajà: un matrimoni per guardar les aparences?
   – Les tensions dins el triangle amorós d’Adrià, Sabina i Antínous
   – Faustina Major i Antoní Pius, un matrimoni ben avingut
   – Faustina Menor, la conspiradora esposa del “beneït” Marc Aureli
   – Lucil·la i els matrimonis de Còmmode, l’emperador gladiador

5. Les emperadrius Severes, una autèntica dinastia femenina
   – Júlia Domna, esposa de Septimi Sever: una princesa siriana culta i sofisticada
   – Júlia Mesa, la matriarca de la família, i l’ascens d’Heliogàbal
   – Júlia Mamea, mare d’Alexandre Sever, ideòloga del Senat “femení”

6. Les emperadrius del baix imperi, un model de pietat cristiana
   – Les emperadrius de la crisi del segle III i de la Tetrarquia: les grans desconegudes
   – Hel·lena, mare de Constantí, prototipus del nou model d’emperadriu cristiana
   – Les emperadrius de la família constantiniana: un model d’ambició política
   – Les dones de la família valentiniana i l’espectacular bellesa de l’arriana Justina
   – Gal·la Placídia, reina visigoda i emperadriu romana
   – Pulquèria Augusta, el darrer baluard d’un Imperi en agonia

7. Les emperadrius bizantines, l’exotisme de la cort de Constantinoble
   – Ariadna, peça clau en l’accés al tron de l’Imperi
   – Teodora, l’esposa de Justinià, o l’ascens al tron d’una corista
   – Irene i la competició amb Carlemany pel tron de l’Imperi
   – Els drames de la cort bizantina: els matrimonis de Zoè Porfirogènita (1028-1055)