En els temps republicans, la dona romana no tenia cap possibilitat legal de dur una vida pública, tot i que podia influir en la política a través del seu marit… o amant! Això va canviar a l’època imperial i les emperadrius van aconseguir participar en el poder de manera més directa. Aquest fou el cas de personalitats polítiques com Lívia Augusta, Messal·lina o Agripina, que van compartir la responsabilitat de regir l’Imperi amb els seus marits i els van exercir una benèfica influència.
- Els precedents republicans
– Estructura de la família romana: la diferència entre néixer noi o noia
– El retrat de la dona tradicional: Lucrècia, Virgínia i Cornèlia, la mare dels Grac
– El retrat de la dona alliberada: Servília, l’amant de Cèsar i mare de Brutus
- Les dones de la dinastia d’August
– Les dones preferides d’August: Àcia, la mare, i Octàvia, la germana
– Lívia Augusta: el poder entre bastidors
– Les dones més díscoles de la família d’August: les dues Júlies, la filla i la néta
– La dissortada vida d’Agripina Major, esposa de Germànic i mare de Calígula
– Calígula: un regnat breu, però fecund en matrimonis
– La vida dissoluta de Messal·lina i la passió de Claudi per les dones
– Les ambicions polítiques d’Agripina Menor, la mare de Neró
- La dissort de les emperadrius Flàvies
– Vespasià i Tit, experts en tenir amants amb discreció
– Domicià i l’assetjament sexual de les dones de la seva família
- La discreció de les emperadrius Antonines
– Plotina, esposa de Trajà: un matrimoni per guardar les aparences?
– Les tensions dins el triangle amorós d’Adrià, Sabina i Antínous
– Faustina Major i Antoní Pius, un matrimoni ben avingut
– Faustina Menor, la conspiradora esposa del “beneït” Marc Aureli
– Lucil·la i els matrimonis de Còmmode, l’emperador gladiador
- Les emperadrius Severes, una autèntica dinastia femenina
– Júlia Domna, esposa de Septimi Sever: una princesa siriana culta i sofisticada
– Júlia Mesa, la matriarca de la família, i l’ascens d’Heliogàbal
– Júlia Mamea, mare d’Alexandre Sever, ideòloga del Senat “femení”
- Les emperadrius del baix imperi, un model de pietat cristiana
– Les emperadrius de la crisi del segle III i de la Tetrarquia: les grans desconegudes
– Hel·lena, mare de Constantí, prototipus del nou model d’emperadriu cristiana
– Les emperadrius de la família constantiniana: un model d’ambició política
– Les dones de la família valentiniana i l’espectacular bellesa de l’arriana Justina
– Gal·la Placídia, reina visigoda i emperadriu romana
– Pulquèria Augusta, el darrer baluard d’un Imperi en agonia
- Les emperadrius bizantines, l’exotisme de la cort de Constantinoble
– Ariadna, peça clau en l’accés al tron de l’Imperi
– Teodora, l’esposa de Justinià, o l’ascens al tron d’una corista
– Irene i la competició amb Carlemany pel tron de l’Imperi
– Els drames de la cort bizantina: els matrimonis de Zoè Porfirogènita (1028-1055)