07. A la conquesta d’Hispània: púnics, grecs, romans i visigots

Carles Buenacasa

dijous 12:00 - 14:00 h. / dijous 17:00 - 19:00 h.

CALENDARI

1 d’octubre - 19 de juny de 2020

IDIOMA

català

Category
Història

Els orígens de la civilització a Hispània tenen a veure amb Tartessos, un regne famós a la Bíblia i a les fonts gregues per la seva abundància de plata. Aquesta riquesa va atreure fenicis i grecs que van instal·lar les seves colònies a la península per tal de lucrar-se comerciant a Orient amb la plata peninsular. Més endavant, en el 218 aC, els romans, preocupats per l’imperi cartaginès que Anníbal Barca havia instaurat a Ibèria, van desembarcar a Empúries i van decidir quedar-se i gaudir de la nostra fertilitat agrícola i la riquesa de les nostres mines. Durant els segles següents, però, els romans van combatre els líders de la resistència peninsular, cas d’Indíbil i Mandoni, Viriat o la irreductible Numància. Ara bé, un cop conquerida Hispània, Roma hi va deixar una transcendental herència cultural que, de manera genèrica, anomenem “romanització”. La dominació romana va començar a davallar en el 409, quan els visigots van travessar els Pirineus i van instaurar el regne visigot de Toledo, darrer moment d’esplendor abans d’entrar en els foscos inicis de la nostra història medieval.

 

En la penombra de la història

  • Los Millares, la primera civilització peninsular
  • Tartessos i el coneixement mític sobre les civilitzacions peninsulars
  • Tartessos, el país dels rius de plata: aspectes socials, religiosos i econòmics

 

L’arribada dels pobles colonitzadors i les primeres civilitzacions peninsulars

  • Els fenicis, el poble que va seguir el Sol fins a Gibraltar
  • La fundació fenícia de Cadis i el temple a Melqart
  • La segona onada de pobles colonitzadors: els grecs i la fundació d’Empúries
  • Els pobles de la costa mediterrània: els ibers
  • Aspectes socials, econòmics i religiosos dels ibers
  • Els pobles del centre i del nord peninsular: celtes i celtibers
  • Els castres gallecs i el mode de vida de les comunitats celtes

 

Cartaginesos i romans es disputen la península Ibèrica 

  • La derrota de Cartago a la Primera Guerra Púnica
  • El projecte dels Barca per expandir-se des de Cadis: la fundació de Cartagena
  • Anníbal Barca i la Segona Guerra Púnica: el paper dels cabdills ilergets Indíbil i Mandoni
  • Tarragona, porta d’entrada dels romans a Hispània
  • Els herois de la resistència peninsular: Viriat i Numància
  • El reflex de les guerres civils de Roma: Sertori i Pompeu el Gran
  • Les guerres càntabres d’August i el fi de període de guerres

 

La romanització d’Hispània

  • August i l’organització políticoadministrativa d’Hispània
  • L’organització social i els avenços de la romanització
  • L’explotació de les riqueses d’Hispània
  • Les religions d’Hispània i el procés de llatinització
  • Sèneca, Lucà i el clan dels hispans
  • Hispània, bressol d’emperadors: Galba, Trajà i Adrià

 

La davallada de Roma a la península Ibèrica

  • La crisi del segle III i l’Imperi de les Gàl·lies
  • Hispània en temps de la Tetrarquia i de la dinastia constantiniana
  • Cauca, solar de la família de l’emperador Teodosi I el Gran
  • Els indicis del primer cristianisme peninsular

 

La Hispània visigoda

  • Any 409 i l’inici de la davallada del poder imperial a Hispània
  • Euric i l’apogeu del regne visigot de Tolosa
  • Leovigild i Recared, la consolidació del Regne Visigot de Toledo
  • La unificació legal de Khindasvint i Recesvint
  • La derrota de “Don Rodrigo” i la creació de la Catalunya comtal

 

Nota: El curs també inclou una visita al jaciment romà de Badalona