15. NOVES EXPOSICIONS A BARCELONA

Carmina Vivas

dijous 17:30 - 19:30 h. | 1 visita al mes
divendres 11:00 - 13:00 h. | 1 visita al mes

CALENDARI

octubre 2018 – juny 2019

IDIOMA

castellà

Eix temàtic
Passejades per Barcelona

Us brindem l’oportunitat d’estar al dia visitant les exposicions que ofereix la ciutat de Barcelona. Un cop al mes tindreu cita en un centre cultural de la nostra ciutat i de la mà experta d’una de les nostres professores, podreu recórrer l’espai expositiu per analitzar en profunditat les obres d’art.


 

GENER
LEE MILLER I EL SURREALISME A LA GRAN BRETANYA. FUNDACIÓ MIRÓ

L’exposició ens aproxima a un dels pols més importants de la complexa xarxa internacional del moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller, com a eix vertebrador de la mostra, que aborda des de 1930 a 1950, inclou pintures, escultures i fotografies de Joan Miró, Man Ray, Paul Nash, Salvador Dalí, Eileen Agar, Max Ernst, Henry Moore, Leonora Carrington , Yves Tanguy, Roland Penrose i Lee Miller, entre d’altres.

 

FEBRER
VELÁZQUEZ I EL SEGLE D’OR. CAIXA FÒRUM

L’exposició és una oportunitat magnífica per gaudir de l’obra de Velázquez al costat de la d’altres genis del seu temps, com Tiziano, Rubens, Giordano, Ribera, Brueghel el Vell, Van Dyck, Zurbarán o Murillo. L’obra de Diego de Velázquez (1599-1660) s’inscriu en un ampli context a causa del caràcter global de la monarquia espanyola, que regnava a la península Ibèrica però també a Flandes, territoris d’Itàlia i en algunes zones d’Amèrica.

 

MARÇ
JAUME PLENSA. MACBA

L’exposició individual de Jaume Plensa planteja un ampli recorregut pel treball d’un dels escultors catalans amb més projecció internacional. Comptarà amb obres des de la dècada de 1980 fins a les més actuals, en un recorregut que mostra el diàleg que es produeix entre les obres que representen la figura humana i les obres abstractes. Aquesta tensió és el fil conductor que travessa el conjunt del seu treball, un corpus que posa en relleu la força de binomis com lleuger / compacte, llum / foscor, silenci / so, esperit / matèria i vida / mort.

 


 

OCTUBRE
PICASSO – PICABIA. FUDACIÓ MAPFRE
Dijous 25 d’octubre a les 17:00h i divendres 26 d’octubre a les 11:00h

L’exposició Picasso-Picabia uneix, per primera vegada, a aquests dos artistes fonamentals del segle XX a través d’un recorregut per la història de l’art modern. Comença amb l’aparició del cubisme i continua amb el sorgiment de Dadà, sense oblidar els anys vint, quan tots dos comparteixen el gust per una tornada   al classicisme. La mostra finalitza amb una selecció dels seus últims llenços. Si Picasso torna incansablement a la figura humana fins a la seva mort, Picabia per la seva banda, redueix l’acte de pintar a subtils monocroms esquitxats per punts.

 

NOVEMBRE
TOULOUSE LAUTREC I EL PARIS DE MONTMARTRE. CAIXA FÒRUM
Dijous 22de Novembre a les 17:00h i Divendres 23 a les 11:00h.

Va néixer al castell d’Albi en el sí d’una família noble, però en 1884 Toulouse-Lautrec va anar a viure al barri de Montmartre, on va tenir veïns com Degas. La fascinació que sentia pels locals de diversió nocturns el va portar a fer-se client habitual del Saló de la Rue des Moulins, el Moulin de la Galette, el Moulin Rouge, Le Chat Noir o el Folies Bergère. En les seves obres dels baixos fons de París pintava els actors, ballarins, burgesos i prostitutes. A aquestes les pintava mentre es canviaven, quan acabaven cada servei o quan esperaven una inspecció mèdica. Amb aquesta exposició gaudirem de moltes de les seves obres, que ens traslladen a la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX.

 

DESEMBRE
L’OBRA DE CHARLOTTE SALOMON. MONESTIR DE PEDRALBES
Dijous 13 de desembre a les 17:00h i divendres 14 de desembre a les 11:00h

Pintora jueva d’origen alemany, (Berlín 1917-Auschwitz, 1943), pertany a l’art del primer Expressionisme alemany. Va morir als 26 anys. En menys de dos anys (1940-1942) va crear una obra complexa que barreja teatre, pintura i música. Un camí fulgurant de 1325 gouaches, des de la primera imatge, la del suïcidi de la seva tia en 1913, de la qual porta el nom, fins a l’última, on es pinta ella mateixa quan en 1940 decideix convertir-se en pintora. Es representa pintant davant del mar i escriu sobre la seva esquena el nom de l’obra “Vida o Teatre?”. La seva dedicació a la feina li va permetre aconseguir l’equilibri mental en aquell món enfonsat en la bogeria de la guerra.