12. BIZANCI, HEREVA DE ROMA

CARLES BUENACASA

dijous 12:00 - 14:00 h.
dijous 17:00 - 19:00 h.

CALENDARI

4 d'octubre – 20 de juny

IDIOMA

català

Eix temàtic
Història

Bizanci és, sens dubte, la gran oblidada en els manuals d’història medieval europea. Després del 476, un cop que es va produir la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, Itàlia i la resta de les terres de l’oest europeu es van considerar òrfenes de l’imperi fins que, quasi 300 anys més tard, van ressuscitar aquest imperi en la persona de Carlemany. Ara bé, en realitat, l’Imperi Romà no necessitava cap mena de resurrecció. La veritable hereva de les tradicions romanes era Bizanci.

 

 

  1. La davallada de l’Imperi Romà d’Occident (235-337)

– Una època d’angoixa: la crisi del segle III

– Dioclecià i la reconstrucció de l’Imperi romà

– La persecució de la fe cristiana: “els cristians als lleons!”

– Constantí el Gran i l’aliança amb el cristianisme

– Constantinoble, una capital nova per a un Imperi cristià?

 

  1. La separació entre Orient i Occident (337-476)

– Els Constantinians i el regnat de Julià l’Apòstata

– Valentinià I i les primeres invasions germàniques: la batalla d’Adrianòpolis (378)

– Teodosi el Gran i la creació dels patriarcats de Roma i de Constantinoble

– La dinastia teodosiana a Occident i a Orient

 

  1. Els esforços per a reunificar l’Imperi (476-800)

– Any 476: la deposició del darrer emperador romà d’Occident

– L’ascens de Justinià I (527) i la reconquesta de les terres d’Occident

– Justinià i Teodora (527-565), una parella que va trencar motlles

– Els problemes a les fronteres de l’Imperi (I): els perses Sassànides

– Els problemes a les fronteres de l’Imperi (II): els longobards i els eslaus

– Heracli (610-641) i l’emergència de l’Islam

– La fi de la presència bizantina a Itàlia: la creació de l’Imperi de Carlemany

 

  1. La vida en temps de l’Imperi bizantí

– L’evolució urbanística de Constantinoble fins als temps de Justinià

– Aspectes socials de l’Imperi bizantí

– El desenvolupament d’un art imperial cristià i la veneració de les icones

– L’emperador i el fastuós mode de vida a la cort de Constantinoble

– L’Església imperial: el cesaropapisme bizantí i els conflictes religiosos amb els occidentals

– El patriarcat de Constantinoble i els rituals de la litúrgia bizantina a Santa Sofia

 

  1. Els segles d’or de l’Imperi bizantí (800-1203)

– De Carlemany al Gran Cisma de 1054: la separació de camins entre Occident i Orient

– Basili II Bulgaròcton (976-1025): les victòries als Balcans i la salvaguarda de l’Orient

– Zoè Porfirogènita (1028-1055): els drames de la cort bizantina

– Els enemics a les portes: els àrabs i turcs a la frontera oriental i els desencerts dels Comnè (1057-1203)

 

  1. La davallada final de Bizanci (1206-1453)

– Els croats i la conquesta de Bizanci: l’Imperi Llatí de Constantinoble (1206-1261)

– La dinastia dels Paleòleg i la reconquesta bizantina de Constantinoble (1261)

– Roger de Flor i les gestes dels almogàvers al Mediterrani oriental (1303-1318)

– La lenta agonia d’un Imperi depredat per serbis, turcs, genovesos i venecians (1321-1391)

– El setge de Constantinoble (1453)

– La fundació de l’Imperi Otomà

– L’àliga bicèfala s’enlaira vers un nou i gèlid destí… Moscou